AEIGSET

L'escoltisme neix a Anglaterra l?any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitats.

Uns anys més tard, el 1912, la muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, fa una proposta per a les noies: era el naixement del guiatge. El moviment pren ràpidament una gran volada i en poc anys s'estén a molts països del món.

A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint quan es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germanor de Noies Guies.

Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d'expansió i van anar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. L'acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s'unifiquessin l'any 1936.

Aquell mateix any, la guerra civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català. Un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment.

L'any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l?altra, Guies Sant Jordi. Però l'opressió del règim franquista feia témer per la seguretat dels nois, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tant crítica, que l'any 1954, el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes.

No tots els agrupaments estaven d'acord amb aquesta estructuració i aquest fet va portar que, l'any 1959, es reformés la Institució Catalana d'Escoltisme. Aquesta es va substituir per una estructura federativa que preservava la unitat de l'escoltisme català al mateix temps que permetia l'actuació autònoma de tres versions d'escoltisme diferents. Tres opcions d'escoltisme que divergien per raons d'història i d'opció educativa.

Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.

Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

Des d'aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l'educació de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 15.000 joves i que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta als joves i aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l'escoltisme per fer-ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.